ALS 40 ANYS, QUÈ?
Imagineu que teniu 40 anys. La vostra vida ha transcorregut ja en gran part, i
molts dels somnis,
projectes i il·lusions que teníeu de jóvens s’han fet realitat.
Heu arribat a ser allò que desitgeu: potser un gran artista, un
científic, un esportista, un famós… o potser simplement un
treballador senzill o una persona feliç amb la seua família. En
aqueix moment de les vostres vides, realitzareu una entrevista en
televisió, contant la vostra autobiografia.
Dedicarem
10 minuts a reflexionar, de forma individual, sobre com desitgem
que siga la nostra vida en el futur. Com m’agradaria que es
desenrotllara la meua vida? Com contaria jo la meua autobiografia als 40 anys?
Heu
d’imaginar tota una sèrie d’esdeveniments que vos han succeït:
els estudis, el treball, la família, el matrimoni, els èxits i els
fracassos, els moments bons i roïns… Després, dedicarem 5 minuts
més a pensar en els valors que heu desenrotllat en aqueixa vida que
esteu comptant:
què heu buscat durant aqueixos 40 anys? la felicitat, l’èxit, els
diners, la fama…? Per què heu triat aqueixos valors? Els heu
aconseguit
als 40 anys? Trieu 4 valors
bàsics i inventeu una autobiografia que els desenrotlle de forma
conseqüent.
Feu un xicotet text on narreu aquesta autobiografia.
Ara mateix no tinc clar el que vull fer a eixa edat. Si ho pense bé crec que m'agradaria ser mestra d'anglés o estudiar administració i direcció d'empreses perque amb aquesta última carrera hi ha moltes eixides. Peró com encara no tinc eixa edat no ho se exactament. I m'agradaria continuar amb el meu hobby, el ball.
ResponEliminaTot va començar qun vaig terminar l'ESO i el Batxillerat als 18 anys. Aquest mateix any, em va arrivar una beca per anarme'n a Oxford, la millor universitat del món. Em vaig graduar amb un diploma de matrícula de honor en ciències i medicina. Vaig casar-me als 23 anys amb una companyera de la meua classe de universitat. Vaig anarme'n a treballar a Ginebra on, amb un bon materila mèdic, vaig descobrir la cura de l'Alzeimer. Em vaig fer ric i el meu nom va passar a la història. Vaig tindre dos fills: Alex i Lucía. Visc molt feliç amb la meua família.
ResponEliminaPerdó, amb un bon material mèdic.
EliminaEspere que us agrade
Quan tenia 18 anys vaig anar a estudiar la carrera per entar com a professora de filologia en alguna universitat.Amb 22 anys la vaig tindre, aixó va ser un gran éxit encara que a lhora de aconseguir un puesto com aprofessora va ser més complicat perquè tots estaven ocupats.A l'any i mig d'aixó el vaig a consguir i vaig entrar en l'Universitat de València.Van transcorrer el anys i amb 26 anys vaig conèixer a un xic,amb el que ara mateix som parella de 'echo', i vivim junts.Ens vam plantear tindre fills però com ningú ens agradava vam decidir que no.
ResponEliminaI aixó és um breu resum de la meua vida fins que he complit 40 anys.
La veritat és que no se que treball tindré quan tinga 40 anys perque aún no se el que vull estudiar.Però hauria fet batxillerat i hauria anat a la universitat.També hauria aprés idiomes com l'anglés.
ResponEliminaAls 18 anys vaig acabar 2n de batxillerat i vaig anar a la universitat de València per a estudiar medicina. Vaig agafar la especialitat de pediatría. Als 24 anys vaig acabar la carrera i em vaig anar a viure a Londres. No vaig tindre cap problema amb l'anglès perquè ja tenia el grau superior i de seguida vaig aconseguir treball. Als 25 anys vaig comprar una casa i als 26 em vaig casar. Als 27 vaig tindre el meu primer fill i als 29 vaig tindre el segon. Als 31 anys vaig tornar a Espanya a veure a la meua familía i amics. Vaig pasar un any amb ells i després vaig tornar a Londres. Ara estic molt feliç vivint amb el meu marit i els meus fills. Continue treballant com a pediatra i he aconseguit tot el que volia, la felicitat i l'èxit gràcies a l'ambició.
ResponEliminavaig acavar l'institut, als 18, i vaig decidir estudiar psicologia, ja que era un tema que m'atraia des de feia anya. al mateix temps vaig acavar la carrera de musica, tocant el violoncel, cuan vaig acabar la carera, ja era psicologa, aixi que vaig començar a treballar atenent els pacients a ma casa. No m'he casat, ja que no considere que siga una cosa necesaria, pero se que he estat com a parella de fet.Despres d'uns anys vaig tenir una filla y 3 anys despres vaig tenir un fill, des d'ales hores tot ha anat be, ara encara atenc els pacienrts a ma casa, a una consulta que vaig tenir que fer cuan vaig tenir a la primera filla.
ResponEliminaAl terminar 2n de batxillerat, vaig estudiar programació a l'universitat de Valencia i vaig terminar la carrera. Després de estudiar molt, vaig crear la meua propia empresa informàtica com Apple o Android. Als 30 anys vaig tindre el meu primer fill, al qual vaig anomenar carles. Després de 5 anys, em vaig fer l'home més ric del món, amb els meus móvils i ordenadors.
ResponElimina