Ací teniu una altra història per a reflexionar. Escriviu els vostres comentaris després de llegir-la, clar!
El bosc era casa meua. Jo hi vivia i m'agradava molt.
Sempre mirava de mantenir-lo net i ordenat, quan...
Un dia molt assolellat, mentre estava recollint la brossa que havien deixat uns excursionistes, vaig sentir passes. Em vaig amagar darrere un arbre i vaig veure venir una nena vestida de manera molt divertida, tota de roigi amb el cap cobert, com si no volguera que la veieren. Naturalment, vaig decidir investigar. Li vaig preguntar qui era, d'on venia, etc. Ella em va dir, cantant i ballant, que anava a casa de la seua àvia amb un cistell on hi duia el dinar.
Em va semblar honesta, però era al MEU bosc, i era molt sospitós que haguera entrat vestida d'aquella manera tan estranya. Així que vaig decidir donar-li una lliçó per tal que entenguera la importància d'endinsar-se al bosc amb aquella roba tan estranya i sense haver-ho avisat.
Vaig deixar que seguira el seu camí i jo vaig córrer a casa de l'àvia per una drecera secreta. Quan vaig arribar, vaig trobar-me una vella simpàtica i li vaig explicar el problema. Ella va estar d'acord amb mi en que la seua neta necessitava rebre aquella lliçó. L'àvia va estar d'acord a amagar-se fins que jo la cridara. I es va amagar sota el llit.
Quan va arribar la nena, la vaig convidar a entrar al dormitori on jeia al llit, vestit amb la roba de l'àvia. La nena em va mirar fixament i em va dir alguna cosa sobre les meues orelles grans. Ja alguna altra vegada m'havien insultat, així que vaig mirar de ser amable i vaig contestar que les meues orelles eren tan grans per poder sentir-la millor. Aquella nena m'agradava, i mirava de ser atent amb ella, però llavors va fer una altra observació insultant sobre els meus ulls, que els tinc molt sortints. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me molest; la nena una aparença agradable, però era molt antipàtica. Malgrat tot, vaig seguir la mateixa política de parar l'altra galta i li vaig dir que aquells ulls m'ajudaven a veure-la millor.
El seu darrer insult ja em va fer entrar en còlera. Sempre he tingut molts complexos i problemes amb les meues dents, que són molt i molt grans i aquella nena va fer un comentari molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar del llit, li vaig ensenyar les dents i li vaig explicar que eren per menjar-me-la millor!
Ara siguem seriosos: cap llop no es menjaria una nena. Tothom ho sap. Però aquella nena boja va començar a córrer al voltant de l'habitació cridant, i jo també corria darrere d'ella mirant que es calmara. Com que la roba de l'àvia no em deixava moure amb llibertat, me la vaig treure. I va ser pitjor. De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme. En veure'l vaig entendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig fugir.
M'agradaria dir-vos que aquest és el final de l'aventura, però desgraciadament no és així. L'àvia no va explicar mai la seua part de la història. No va passar massa temps sense que correguera la veu que jo era un llop dolent, i tothom va començar a evitar-me.
No sé què li devia passar a aquella nena tan antipàtica i vestida d'una manera tan estranya, però jo mai més no vaig poder ser feliç.
Un dia molt assolellat, mentre estava recollint la brossa que havien deixat uns excursionistes, vaig sentir passes. Em vaig amagar darrere un arbre i vaig veure venir una nena vestida de manera molt divertida, tota de roigi amb el cap cobert, com si no volguera que la veieren. Naturalment, vaig decidir investigar. Li vaig preguntar qui era, d'on venia, etc. Ella em va dir, cantant i ballant, que anava a casa de la seua àvia amb un cistell on hi duia el dinar.
Em va semblar honesta, però era al MEU bosc, i era molt sospitós que haguera entrat vestida d'aquella manera tan estranya. Així que vaig decidir donar-li una lliçó per tal que entenguera la importància d'endinsar-se al bosc amb aquella roba tan estranya i sense haver-ho avisat.
Vaig deixar que seguira el seu camí i jo vaig córrer a casa de l'àvia per una drecera secreta. Quan vaig arribar, vaig trobar-me una vella simpàtica i li vaig explicar el problema. Ella va estar d'acord amb mi en que la seua neta necessitava rebre aquella lliçó. L'àvia va estar d'acord a amagar-se fins que jo la cridara. I es va amagar sota el llit.
Quan va arribar la nena, la vaig convidar a entrar al dormitori on jeia al llit, vestit amb la roba de l'àvia. La nena em va mirar fixament i em va dir alguna cosa sobre les meues orelles grans. Ja alguna altra vegada m'havien insultat, així que vaig mirar de ser amable i vaig contestar que les meues orelles eren tan grans per poder sentir-la millor. Aquella nena m'agradava, i mirava de ser atent amb ella, però llavors va fer una altra observació insultant sobre els meus ulls, que els tinc molt sortints. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me molest; la nena una aparença agradable, però era molt antipàtica. Malgrat tot, vaig seguir la mateixa política de parar l'altra galta i li vaig dir que aquells ulls m'ajudaven a veure-la millor.
El seu darrer insult ja em va fer entrar en còlera. Sempre he tingut molts complexos i problemes amb les meues dents, que són molt i molt grans i aquella nena va fer un comentari molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar del llit, li vaig ensenyar les dents i li vaig explicar que eren per menjar-me-la millor!
Ara siguem seriosos: cap llop no es menjaria una nena. Tothom ho sap. Però aquella nena boja va començar a córrer al voltant de l'habitació cridant, i jo també corria darrere d'ella mirant que es calmara. Com que la roba de l'àvia no em deixava moure amb llibertat, me la vaig treure. I va ser pitjor. De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme. En veure'l vaig entendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig fugir.
M'agradaria dir-vos que aquest és el final de l'aventura, però desgraciadament no és així. L'àvia no va explicar mai la seua part de la història. No va passar massa temps sense que correguera la veu que jo era un llop dolent, i tothom va començar a evitar-me.
No sé què li devia passar a aquella nena tan antipàtica i vestida d'una manera tan estranya, però jo mai més no vaig poder ser feliç.
em pareix que no s'ha de jutjar a altres persones per l'aparença i com caputxeta ha jutjat al llop sense saber com era en realitat per la seua culpa mai mes el llop va ser feliç entonces aixó demostra que primer tenim que conèixer a la persona i després jutjarla.
ResponEliminaMuy bien, sigue asi
EliminaTens raó Aaron(:
EliminaAquesta història és CAperutxeta Roja però en versió llop.
ResponEliminaExplica que el llop no volia menjar-se a la xica, sinò que volia ensenyar-li una lliçó. Aban s pensava que el llop era roí, pero`segons esta història el llop volia ajudar a al xica. Em pensava que caperutxeta era una bona xica, però ara em done conta de que no és tan bona com es creia. I, desgraciadament , no ha canviat res la meua vida. Sols saber que aquesta història ara té un desenvolupament diferent, i no he aprés res d'aquesta histoia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaRober:Jo tio Álvaro: tu a lo tuyo
Eliminayo pense que ets una caperutxeta
EliminaJoel, penses bé, tots els contes parlem de els llops, i quedem com els roins, aquesta història ens ha demostrat que no sempre hi es així. Bon argument
Eliminasense veure aquesta historia pensava que el llop era un animal perillos y malevol que sempre viloa menjar tot ser viu.ara pense que el llop tampoc es tan malevol com sembla.caperutxeta era molt bona i no tenia res de mal,pero estava equivocat,tampoc es tan bona com pareixia.
ResponEliminaara he canviat respecte a la versio de caperutxeta pense que el conte es pasava amb el llop.he apres que els llops son animals corrents i no pense que caperutxeta fos tan bona.
era un breve resum no un altre conte
Eliminamolt bona raonació jajaja ;)
EliminaMolt bona història rober
Eliminaroberto has canviao el cuento no se si te loo has leidoo ehh jajjaa
Eliminagracies
Eliminau si que has contestado bieeeennn
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Eliminaen aquesta historia es canvia un poc el paper dels personatges yo crec que asi l'historia engantxa perque no es com sempre que el llop no es el roin lla era hora que la historia camviara
ResponEliminamorilla el cuento es bien i caperutxeta es com tu
Eliminajo crec que no te l'has llegit prque no té sentiu el que has dit.
Eliminaque dius anda que el teu........
Eliminatu no te lo has leidooooooooooooooo
EliminaYo pense que abans de coneixer aquesta història el llop era roi i ara que l'he llegit m'e donat conte que la xiqueta era la roina.I jo de la caputxeta pensava que era la bona pero estava equivocat.I en la meua vida no he canviat desprès de coneixer la versio d'altra persona.I jo d'esta història he apres que no tinc que culpar a altra persona sense tenir proves.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
Eliminagracies la teua no
Eliminanin tan sols saps de que va el llibre
Eliminayeee molt bon comentari
EliminaJuan Jo si que se de que va la història altra cosa esque no m'atja expresat bé
EliminaBé Jaume. Tens molta raó.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAdri, currate mas la mexplicación
EliminaJo abans pensava que el llop era roin i ara pense que era tot el contrari, encanvi ara pense que la caputxeta era molt roina.
ResponEliminad'aquesta historia e apres que no hi ha de jutjar a ningú per el que sembla
Eliminame aburres
alvaro el teu comentari es mes aborrit que anar a l'esglesia
EliminaAquesta versió canvia tots el meus pensaments respecte del conte que tot el mòn coneix. Pense que no tot és com pareix, que les coses poden canviar. Es suposa que els llops sempre son roïns i no és així.
ResponEliminaNo és just que es jutjen les coses pel seu exterior.
Tens raó perque moltes vegades les coses canvien i es jutjen pel seu exterior.
Eliminaigualment ye las currat
EliminaClaaaaaau! Molt bé, bona raonació.
EliminaAquesta historia ens vol ensenyar que hi ha que conéixer totes les opinions i versions d'una historia per poder jutjar a la persona.
ResponEliminaCurt peró és veritat.
EliminaBé,(:
EliminaEsa pauli.
La versió del llop sempre ha sigut mala, pero ara al llegir aquesta història,la meua opinió cap a ell a canviat, ell sols volia donarle una lliçó a la caputxeta, que sempre donava una bona impresió i la realitat es que és una nena antipàtica. No e vist mai una altra versió d'una altra persona i no puc opinar al respecte. En aquesta història he aprés que per una xicoteta mentida, pots "arruïnar" la vida d'una altra persona.
ResponEliminaCrec que has fet un comentari molt adequat, pense exactament el mateix que tu.
EliminaM'gradat molt la teua explicació.
Tens raó. Jo pense el mateix :)
EliminaMolt bona explicació Miriam,estic d'acord amb tu. (:
EliminaTotalment d'acord amb tú.
Eliminaaquesta historia explicava que ni hi ha que tractar mal a una persona sols per la aparenciala caperutxeta era molt antipàtica amb el llop perque ell sols volia donar-li una lliçó i l'avia de caperutxeta estava d'acort amb la lliçó
ResponEliminaxinet el teu comentari es molt roin
Eliminajajajajajajaj era broma rober
EliminaXinet no puc dir el mateix
Eliminacallat
EliminaM'ha agradat perque no es el típic conte de Caperutxeta roja que t'han contat mil vegades,aquesta historia varia amb l'antic punt de vista de la xiqueta amb el nou punt de vista del llop i et demostra qe no hi ha que jutjar a una persona per el seu aspecte.
ResponEliminabe juanjo te l'has currat
EliminaDespres me dius a mi has posat casi el mateix que Aaron
EliminaBé JJ, Bé(:
Eliminama agradat la teua explicacio xd
ResponEliminaMe impresionas, Juan Jo
ResponEliminaAquesta versió del conte està contada des de el punt de vista del llop. La història que conta el llop no té res a veure amb la que tots coneixem que està escrita des del punt de vista de Caputxeta. Sempre he pensat que Caputxeta era la bona del conte i que per culpa del malvat del llop la seua àvia i ella havien tingut problemes. Però ara, amb aquesta versió del llop, pense que també hi ha altres formes de veure les coses, i pot ser que el llop siga el bo del conte i Caputxeta siga la roïna. M'ha agradat aquesta història perquè, personalment, jo mai he canviat d'opinió perquè sempre amb una versió m'ha sigut suficient. Al llegir aquest conte he aprés que és important escoltar dos version d'una mateixa història, perquè si no puc fer-me una idea equivocada d'alguna persona.
ResponEliminatenies que comentar del conte no fer un altre conte
EliminaMolt bé irene :)
EliminaEstic d'acord amb el teu comentari. M'ha agradat :)
EliminaJo, que comentario mas largo. Casi haces otro cuento
EliminaOlé, olé, estic d'acord amb tu Irene :)
EliminaEstic d'acord amb tu, Irene. Es tractava, justament, del que dius: cadascú de vosaltres hauria d'haver vist la necessitat d'escoltar tots els implicats en una situació perquè les visions de cada persona, d'una mateixa realitat, solen ser diferents.
EliminaPer cert, jo no pense que el teu comentari siga llarg, ans al contrari el que passa és que la resta de companys l'ha fet massa curt!
Aquesta història m'ha fet reflexionar que no hi ha que jutjar a les persones per l'exterior, i molt menys, si no les conegues.
ResponEliminaTots, o quasi tots els contes que hi conec, el típic llop era el roí, però m'he donat compte, de que no; no tot es com pareix ser.
jsjajajakaka
Eliminabyyyy
EliminaQue paridas jajajaja
EliminaAmb aquesta versió del conte he vist que no tot és el que pareix, i m'ha fet reflexionar bastant sobre les coses que puguen ocorrer d'ara en d'avant.Aixó m'ha ocurrit alguna que altra vegada amb una persona.
ResponEliminaAbans pensava que el llop era el roí ara que han fet que tots pensem mal d'ell.La caputxeta era la xiqueta bona que sentia por pel llop,però ara l'ha fet la vida impossible al llop.
Tots diem el mateix
EliminaSempe em pensat que el llop ha sigut el roin pero tot el que feia era amb bona intenció, aquesta história me ha enseñat que les histories que conten no són com de veritat diuen.
ResponEliminajajajalalala eso eso eso
Elimina
ResponEliminala història m'ha semblat molt interesant , sempre havia cregut que hi havia segut culpa del llop.
JA som dos
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Eliminacalla
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa historia diu que no hi ha que jutgar per l'exterior.
ResponEliminaAquesta historia explicava que no bi ha que tractar-li mal pel seu aspecte això era el cas de la caperutxeta
ResponEliminaAquesta història m'ha fet pensar que no hi ha que jutjar a les persones perque no el coneges,sempe el roí a segut el llop pero aquesta historia no
ResponEliminaaquesta historia demostra que a vegades l'aparença engaña molt
ResponEliminaEs veritat que aquesta història fa reflexionar molt, es completament diferent de la història que es conta sobre caputxeta roja, encara que al principi del conte no m,havia adonat que era aquest conte; diu molt de les males aperiències que pot donar la gent, encara que en totes les històries, el roï és el lop, i en aquesta cambien els punts de vista per a dir-nos la història del llop.
ResponElimina